Olot amb ulls de Dona: Passat, Present i Futur
Les dones han tingut sempre un paper clau a la nostra societat des de temps remots, tot i que no sempre els ha estat reconegut. Olot i el seu passat industrial no podria explicar-se sense el seu treball als obradors, a les fàbriques o a casa fent tasques de la llar, les dones han teixit una història rica i diversa que s’entrellaça amb el present i apunta cap a un futur marcat per la igualtat i la diversitat.
Avui fem un recorregut en el passat, present i futur amb una perspectiva lila, descobrim les associacions i entitats feministes, el moviments actuals de la dona a la ciutat i la comarca, i també descobrim algunes dones olotines que han deixat i deixen el seu treball, esforç i pes a Olot.
UNA MIRADA AL PASSAT
El passat industrial
Recorre el riu Fluvià pel seu tram més urbà és recular 300 anys per a identificar les fàbriques i les xemeneies que començaren a funcionar a partir del segle XVII i sobretot al llarg del XVIII i fins el XX. Des del pont de Santa Magdalena, podem observar la primera filatura cooperativista, la Cooperación Fabril S.A Fàbrica de Géneros de punto creada el 1900. Just a sota el pont podem veure la resclosa, el canal que feia moure la roda hidràulica que avui es conserva als jardins de la Vila Vella, i un espai en femení, les rentadores, on les dones hi rentaven a mà tota la bugada de casa amb l’aigua freda que baixava del riu.
El Museu de la Garrotxa
FOTO: Museu de la Garrotxa
Una visita amb ulls de dona pel Museu de la Garrotxa ens ajudarà a entendre la imatge d’aquesta en l’art des del segle XVIII i fins al XX, passant pels cartells modernistes Cigarrillos París i l’ideal del feminisme modernista, així com la pintura dels germans Vayreda, Joaquim i Marià, amb les seves Bugaderes (1883) que renten bucòliques en un rierol, segurament prop de l’ermita de la Salut de la Moixina.
Els paratges de la Moixina
Fent una passejada, podem arribar-nos als paratges de la Moixina tot recordant els quadres dels germans Vayreda; un lloc privilegiat d’estanys, rierols i una vegetació única en un dels racons més ben conservats d’Olot. Aquest espai, conegut com el prat de les Indianes, també té un passat industrial ja que hi va haver la primera indústria d’estampats de cotó que arribà a la ciutat (1777-1823), on hi treballaren moltes dones olotines.
Els carrerons d’Olot
FOTO: Olot Cultura
A la part més urbana de la ciutat d’Olot s’identifica el pes de la dona per la seva presència en les escultures i per alguns carrers que porten noms femenins. Us proposem un joc per tal de descobrir les escultures amb la figura de la dona com a protagonista fent el següent recorregut: Firal d’Olot (passeig de Miquel Blay), plaça Josep Clarà, passeig de Barcelona, plaça Amèrica, tot tornant altre cop al centre seguint l’itinerari vora el riu Fluvià.
I passejant pels carrers d’Olot també trobarem noms religiosos que han marcat la història de la ciutat, com Lliberada Ferrarons i Vivies (venerable i treballadora tèxtil que és la única dona retratada al Saló de Plens de l’Ajuntament d’Olot a la Galeria d’Olotins Il·lustres) i Germanes Fradera; d’escriptores, com Caterina Albert (que per escriure utilitzà el pseudònim de Víctor Català) i Concepció Carreras; i de famílies de renom, com Sabina Sureda, Concepció Vayreda i la historiadora Carme Sala.
UNA MIRADA AL PRESENT
A través dels ulls de les dones d’Olot, podem explorar i descobrir la xarxa d’associacions i col·lectius que lluiten per un món més just, igualitari i lliure:
ALBA Associació de Dones de la Garrotxa
Des de l’any 1992 treballen per l’apoderament i la solidaritat entre les dones de la comarca.
No paren mai quietes, estan en molts moviments i activitats d’Olot relacionades amb l’empoderament femení, al llarg de tots els seus anys de vida ha anat organitzant activitats de tot tipus: lúdiques, culturals, esportives, entre d’altres.
A més, cada any col·labora en totes les diades dedicades a la dona com el “Dia de la dona” o el “Dia Internacional contra la violència de gènere”, que té lloc cada 25 de novembre.
Les Àvies Remeieres de la Garrotxa
Un grup de dones unides per l’amor per la natura i el respecte per les mares, àvies i besàvies, nodridores i guaridores de les seves famílies.
Aquest grup d’àvies remeieres ancestrals fan tallers cada mes de destil·lacions i sortides per reconèixer plantes i treballen per recuperar i difondre els coneixements antics i de transmissió oral.
Segur que anar amb elles ha de ser una gran experiència!
Aritja
FOTO: Aritja Associació
Diàleg comunitari, mirada interseccional i feminisme restauratiu, organitzadores dels Punts Lila. Amb una mirada integral i participativa, el propòsit d’Aritja és sensibilitzar a la nostra comunitat pel que fa a la prevenció de les violències derivades del sistema patriarcal i colonial.
Sàgoe
FOTO: Sàgoe Col·lectiu
Col·lectiu antiracista i afrofeminista format per persones racialitzades nascudes a la Garrotxa. Realitzen activitats amb la mainada, visibilitzen referents negres i sobretot lluiten contra el racisme.
UNA MIRADA AL FUTUR
Impuls i creixement de la dona emprenedora
Segons dades de l’Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa (DinàmiG), durant el 2023, el 65% de les persones ateses pel servei d’emprenedoria eren dones, consolidant la tendència creixent dels darrers anys (58% al 2020, 64% al 2021 i 56% al 2022). Les usuàries del servei solen ser dones d’Olot amb estudis superiors i amb ocupació.
Pel que fa als negocis creats amb suport del servei al 2023, el 54% estaven liderats per dones, predominantment en els sectors de serveis com psicologia, advocacia i teràpies, així com en comerç i hostaleria. El 2022 va veure un 55% de negocis liderats per dones, també centrats en serveis i comerç.
Els Premis 100% Emprenedors mostren un compromís amb les dones emprenedores. De tots els projectes, el 59% eren liderats o co-liderats per dones.
De les 8 edicions, 6 premis han estat atorgats a projectes impulsats per dones reconeixent l’èxit d’iniciatives:
“Si un dia no torno, cremeu-ho tot”
A l’entorn de l’estació d’autobusos hi trobareu una pintura d’art urbà, i potser és d’aquelles que no us agradarà gaire llegir, però que en determinats moments i contextos és important que hi sigui per a generar consciència, al mur s’hi pot llegir: “Si un dia no torno, cremeu-ho tot” i hi apareixen els noms de tots els feminicidis que hi ha hagut a l’estat espanyol des del 2003.
FOTO: Ràdio Olot
Esperem que sigui un mur que es queda en un record d’història i d’allò que sabem que no volem que es repeteixi i del que reivindiquem un canvi, i això també és clarament una acció feminista i necessària!
Així acabem la nostra ruta del passat, present i futur de les dones a la ciutat d’Olot i de la gran diversitat d’iniciatives, entitats i associacions feministes d’Olot, esperem que us doni una nova mirada a la ciutat dels volcans!
