Una visita per Olot amb ulleres liles.
Les dones han tingut sempre un paper clau a la nostra societat des de temps remots, tot i que no sempre els ha estat reconegut. Olot i el seu passat industrial no podria explicar-se sense el seu treball als obradors, a les fàbriques o a casa fent tasques de la llar.
Per tant, us proposem una visita per resseguir la petjada de les dones anònimes o més conegudes que han deixat testimoni del seu treball, esforç i pes a la ciutat d’Olot.
EL PASSAT INDUSTRIAL
Recorre el riu Fluvià pel seu tram més urbà és recular 300 anys per a identificar les fàbriques i les xemeneies que començaren a funcionar a partir del segle XVII i sobretot al llarg del XVIII i fins el XX. Des del pont de Santa Magdalena, podem observar la primera filatura cooperativista, la Cooperación Fabril S.A Fàbrica de Géneros de punto creada el 1900. Just a sota el pont podem veure la resclosa, el canal que feia moure la roda hidràulica que avui es conserva als jardins de la Vila Vella, i un espai en femení, les rentadores, on les dones hi rentaven a mà tota la bugada de casa amb l’aigua freda que baixava del riu.
EL MUSEU DE LA GARROTXA
FOTO: Museu de la Garrotxa
Una visita amb ulls de dona pel Museu de la Garrotxa ens ajudarà a entendre la imatge d’aquesta en l’art des del segle XVIII i fins al XX, passant pels cartells modernistes Cigarrillos París i l’ideal del feminisme modernista, així com la pintura dels germans Vayreda, Joaquim i Marià, amb les seves Bugaderes (1883) que renten bucòliques en un rierol, segurament prop de l’ermita de la Salut de la Moixina.
ELS PARATGES DE LA MOIXINA
Fent una passejada, podem arribar-nos als paratges de la Moixina tot recordant els quadres dels germans Vayreda; un lloc privilegiat d’estanys, rierols i una vegetació única en un dels racons més ben conservats d’Olot. Aquest espai, conegut com el prat de les Indianes, també té un passat industrial ja que hi va haver la primera indústria d’estampats de cotó que arribà a la ciutat (1777-1823), on hi treballaren moltes dones olotines.
ELS CARRERONS D’OLOT
FOTO: Olot Cultura
A la part més urbana de la ciutat d’Olot s’identifica el pes de la dona per la seva presència en les escultures i per alguns carrers que porten noms femenins. Us proposem un joc per tal de descobrir les escultures amb la figura de la dona com a protagonista fent el següent recorregut: Firal d’Olot (passeig de Miquel Blay), plaça Josep Clarà, passeig de Barcelona, plaça Amèrica, tot tornant altre cop al centre seguint l’itinerari vora el riu Fluvià.
I passejant pels carrers és on ens trobarem amb noms religiosos, com Lliberada Ferrarons i Vivies (venerable i treballadora tèxtil que és la única dona retratada al Saló de Plens de l’Ajuntament d’Olot a la Galeria d’Olotins Il·lustres) i Germanes Fradera; d’escriptores, com Caterina Albert (que per escriure utilitzà el pseudònim de Víctor Català) i Concepció Carreras; i de famílies de renom, com Sabina Sureda, Concepció Vayreda i la historiadora Carme Sala. Tot i aquests exemples, encara hi ha molt poca presència femenina als carrers d’Olot
Així acabem la nostra ruta amb ulleres liles, una nova mirada a la ciutat dels volcans.