Les millors propostes per descobrir la ciutat dels volcans, Olot!
IG | FB | TW
 

Espais d’Olot amb una segona vida

Existeix la famosa frase que segurament tots i totes hem escoltat alguna vegada, i és que hi ha moments de la vida en què cal renovar-se o morir, igual que ens passa a nosaltres com a persones, també passa en el nostre entorn.

Olot és un dels llocs on amb el temps, hi ha espais que han canviat tota la seva estructura, i d’altres han mantingut aquesta estructura i s’han transformat donant-los-hi una segona vida, esdevenint llocs originals, creatius i amb una història per explicar.

No us ha passat mai que a vegades entreu en un lloc i és com si ja hi hagués vida a dins? Que notes que té un recorregut… un caliu… doncs avui descobrirem alguns d’aquests espais amb història, que s’han transformat, renovat i ara tenen una segona vida.

Levi’s Store, tradició i modernitat que no et deixen indiferent

Fotos: Marc Torra via Arnau Estudi

De capella familiar a botiga trencadora.

Trencar amb els estereotips a vegades pot ser una gran aposta, i així ho van fer a la Levi’s Olot donant una segona vida a aquesta capella del segle XIX que la família Batlló va construir per a ús particular. Si bé ja sabem que la marca Levi’s es destaca per ser trencadora i innovadora en el moviment social, aquest espai en confirma que no té cap mania en destacar d’entre els altres i tenir la seva pròpia autenticitat creant un espai únic situat al carrer Sant Rafel, al nucli antic d’Olot.

D’estil neogòtic i eclèctic, pels moderns i romàntics, reconegut i protegit com a bé cultural d’interès, segur que a part de la seva oferta de roba, aquest espai transformat tampoc us deixarà indiferents!

Oficina de Turisme, de les cures a la descoberta d’Olot!

Fotos: Turisme Olot

De curar i cuidar les persones, a l’acompanyament perquè gaudeixin de l’entorn!

Així ha passat encara no fa una dècada a la nova Oficina de Turisme, de fet, alguns olotins i olotines encara en diguem la nova Oficina de Turisme, o l’antic Hospital d’Olot, i és que els que portem tota la vida a Olot ens costa anar integrant els canvis. La ciutat creix i cal adaptar els recursos i fer-los més accessibles i un dels canvis latents que es va produir el 2015 va ser el trasllat de l’Hospital d’Olot a la zona del Pla de Dalt, deixant així un gran espai buit al bell mig centre d’Olot, un espai que està essent molt ben aprofitat en tots els seus racons amb la instal·lació de la Xarxa Espavilada, un projecte innovador de generació d’energia renovable, la llibreria Abacus, la botiga Mango, la residència Sant Jaume i l’Oficina de Turisme.

I no només s’ha renovat l’espai físic d’informació turística d’Olot, sinó que per acompanyar als visitants d’Olot d’una manera integral, l’han complementat amb el projecte RUMBUS, un servei de transport públic que fa la ruta de Les Preses – centre d’Olot – Fageda d’en Jordà – Àrea de Santa Margarida – Santa Pau els caps de setmana, ponts, festius i altres dates.

El bitllet, per només 2 €, permet fer un nombre de viatges il·limitat durant tot el dia i així poder descobrir, cadascú al seu ritme, tots els atractius de la zona central del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Podeu adquirir el bitllet en línia de forma anticipada al web de la TEISA, o bé al bus el mateix dia. Les normes, recomanacions i condicions relacionades amb l’equipatge, els animals de companyia i el transport de bicicletes, les trobareu al web de la TEISA.

La Plaça Braus, les tradicions canvien i els espais les acompanyen

Del correbou a espai d’espectacles i concerts.

La Plaça de braus d’Olot és la més antiga de Catalunya i la segona més antiga de la península. Construïda per l’olotí Esteve Paluzie el 1859 s’hi va fer el primer correbou. Una plaça de planta circular amb murs fets de pedra volcànica i arcs de rajola vista.  En aquest hi ha tres portes: la del Sol, la de l’Ombra (que juntament amb la del Sol eren les utilitzades per als espectadors) i la de l’Arrastre.

Amb un aforament de fins a 1.800 espectadors, la Plaça de Braus ha esdevingut un espai bonic i històric on poder gaudir de molts espectacles i esdeveniments olotins al llarg de l’any.

Escola d’Art d’Olot, un tàndem de tradició i innovació

Fotos: Escola d’Art, Ràdio Olot.

De la religió a l’art en efervescència.

L’Escola d’Art d’Olot, amb més de 200 anys d’història, ha evolucionat des de la seva fundació el 1565 com a convent fins a esdevenir el centre oficial d’art i disseny de les comarques gironines. Amb una singularitat edificatòria que li confereix una identitat pròpia, ofereix una àmplia gamma d’ensenyament, des de Batxillerat d’Arts fins a Estudis Superiors de Disseny. 

Forma part de l‘Escola Superior d’Arts Plàstiques i Disseny de Catalunya (ESDAPC), mantenint una participació activa en l’entorn social, educatiu, econòmic i cultural.

L’escola és un espai de trobada entre tradició, tecnologia, coneixement i recerca, preparant professionals que responguin a les demandes del mercat laboral i de la societat actual.

L’Hospici d’Olot, si les parets parlessin…

Caserna, escola, habitatge de mestres, beneficència, paisatge, belles arts, i un llarg etcètera.

I és que l’Hospici d’Olot podríem dir que és un dels edificis més emblemàtics i savis d’Olot, l’ha viscuda en grans transformacions i processos històrics. Parlem d’un imponent edifici construït entre 1779 i 1784 concebut per a diversos propòsits: escola, habitatge de mestres, beneficència i seu de l’escola de Belles Arts, que va ser la base de l’escola paisatgística d’Olot, fundada pel bisbe Lorenzana com a filial de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Amb una rica història, l’Hospici ha tingut diverses vides al llarg del temps, com a caserna durant la guerra Gran i la Tercera Guerra Carlina. 

Actualment, allotja diversos equipaments de la ciutat d’Olot com l’Observatori del Paisatge, la residència geriàtrica ‘La Caritat’, el Museu Comarcal de la Garrotxa i les oficines d’Olot Cultura.

Declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional com a Monument Històric el desembre de 2020, l’Hospici continua sent un element distintiu en el cor de la ciutat d’Olot.

En el seu pati també hi trobareu diverses exposicions al llarg de l’any i presentacions i espectacles musicals, en un dels seus racons s’hi han instal·lat cadires i estanteries amb llibres de la Biblioteca d’Olot perquè hi pugueu anar a passar una bona estona de relaxació. Atenció que a l’estiu és un lloc fresc perfecte per anar i descansar entre històries i imaginació.

Alberg Malagrida, projecte Ciutat Jardí d’Olot

De la inspiració de la classe alta on es prenia el te a Alberg de Joventut de la Xanascat.

La família Malagrida ha estat una influència destacada en la transformació d’Olot als segles XIX i XX. Manel Malagrida, emigrant a Argentina, va fer fortuna amb cigarrets i va impactar globalment amb el concurs “Carteles de los cigarrillos París” aglutinant diversos artistes d’arreu del món, segur que tots i totes us ve alguna imatge al cap. Gràcies a aquesta fortuna, la família es va instal·lar la seva segona residència al Passeig de Barcelona d’Olot on va construir la reconeguda i coneguda Casa Malagrida.

La família Malagrida va invertir en diverses iniciatives privades i en obres socials, dissenyant la Ciutat Jardí d’Olot, el seu llegat abraça l’arquitectura, l’art i el desenvolupament urbà, modelant la ciutat de manera perdurable.

I per què hem dit que es prenia el te? Resulta que en la inauguració de la Ciutat Jardí l’any 1927 es va comptar amb la presència del rei Alfons XIII i de la família reial, que van acabar la jornada prenent el te a Can Malagrida.

A causa dels conflictes bèl·lics del moment, la família es va exiliar a Itàlia, de manera que la Casa Malagrida cada vegada es va anar abandonant més, fins que a punt d’ensorrar-se, l’ajuntament compra l’edifici i el destina a l’ús públic habilitant així l’Alberg de Joventut de la Xanascat on també es duen a terme diverses activitats escolars actualment.

Escola Municipal d’Expressió d’Olot, teixint creativitat i oportunitats

Dels teixits i la indústria a punt de trobada de les activitats d’expressió artística olotina.

Un espai immens, amb grans finestrals propis de la indústria, i és que l’Escola Municipal d’Expressió d’Olot ja fa uns anys es va instal·lar a la segona planta d’una antiga fàbrica de confecció tèxtil, a Olot fins al segle XIX la indústria tèxtil era un dels seus grans puntals, a causa de la la crisi va ser un sector que va anar en decadència deixant així els espais buits. Tot i això, espais amb molt de potencial per a una segona vida, i així ho van fer a Olot amb aquesta fàbrica de 3 plantes. 

A la planta baixa hi trobem el PFI/PTT Garrotxa, un Programa de Formació i Inserció (PFI) en la modalitat de Pla de Transició al Treball (PTT), i de manera temporal i circumstancial el nou projecte Noima, l’Escola de Noves Oportunitats de la Garrotxa, impulsat per la Fageda.

A la primera planta hi trobem l’Escola Oficial d’Idiomes d’Olot, i a la segona planta l’Escola Municipal d’Expressió d’Olot (EME).

Un gran espai que actualment conglomera molta gent amb ganes de fer activitats, desconnectar una tarda o cultivar el seu futur cap a una millor qualitat de vida. I no és bonic això?

La Quinta Justa, acollint a la família olotina i els seus visitants

Fotos: La Quinta Justa

De casa modernista a restaurant ple de racons càlids i romàntics.

Ubicat en una antiga casa modernista del centre de la ciutat, La Quinta Justa és un restaurant que desborda elegància i distinció, tant a les sales com als plats. Amb un nom singular que significa la consonància perfecta, compost per cinc espais amplis i lluminosos, i una tranquil·la i agradable terrassa.

És un restaurant que es diferencia de la resta, perquè la decoració i arquitectura combinen el toc clàssic de les motllures dels murs amb la modernitat dels detalls, i el mateix passa amb la cuina que ofereixen. Una altra particularitat de la Quinta Justa és el celler, que inclou una selecció de vins exclusivament elaborats a l’Empordà i a la rodalia.

En Gerard, el propietari, és una persona molt activa que promou el producte de la comarca perquè creu en la feina que fan els productors de la Garrotxa. És membre del col·lectiu de Cuina Volcànica, fet que es nota en la creació dels seus plats i menús, que són un reflex de la cuina tradicional catalana, amb tocs d’influència mediterrània.

Així doncs, Olot es converteix en una crònica viva de transformació, on els espais canvien i evolucionen com nosaltres, donant una segona vida i moltes més als espais que mantenen la seva essència, però abracen la transformació, emergint com a llocs originals i creatius. 

La ciutat d’Olot, rica en història, revela racons que, després de la renovació, ara palpiten amb una segona vida, esperant ser explorats i compartir les seves experiències.

Share Post