Descobrint el claustre del Carme d’Olot

Declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), el Claustre del Carme d’Olot (nucli antic d’Olot) és un dels pocs claustres renaixentistes conservats a Catalunya.

Projectats pel mestre de cases i picapedrer gironí Llàtzer Cisterna el 1603, el claustre té totes les característiques de l’arquitectura clàssica, escrita per Vitruvi al segle I A.C en la seva obra De Architectura.

Tot i que irregular  per adaptar-se al terreny, la planta quadrada, disposa de quatre galeries de dos pisos amb columnes i arcs de mig punt. Estan decorats segons els ordres dòric a la planta baixa i jònic al 1er pis. També un fris, que envolta tot el pati decorat amb tríglifs i mètopes. Els tríglifs (tres estries verticals)  i mètopes (la peça rectangular entre els tríglifs), en aquest cas esculpida amb una flor, la flor del Carmel i l’escut dels Carmelites- (Mont Carmel).

Seu d’estudiosos i d’artistes

Després dels terratrèmols del s.XV que assolaren la vila vella, Olot va passar per un període de reconstrucció i creixement. Acompanyat per un període de pau i de bones collites, la Universitat d’Olot va comprar els terrenys que avui ocupa l’església i el claustre per a construir-hi el convent. Aleshores, van convidar a la comunitat carmelitana de Girona que s’instal·lés a la vila el 1565. A canvi, que impartissin docència a la prestigiosa escola de llatinitat i humanitats a les famílies benestants, petits burgesos o comerciants de la ciutat. I així va ser, durant tres segles seguits i fins el 1835.

Aquesta vocació docent ha estat sempre present, ja que avui és la seu de l’Escola d’Art Superior i Disseny d’Olot, de la que en surten molts artistes, dissenyadors gràfics, escenògrafs i interioristes de primer nivell.

Restauracions i instal·lacions

Va ser el 1999 quan es va fer la restauració que podem observar al 2n pis de tre galeries del claustre del Carme d’Olot. Es va fer seguint els criteris de restauració contemporanis. Aquests estableixen l’edifici com un document de la història, i en aquest sentit, cal intervenir mostrant la diferència. La tendència historicista seguidora de Eugène Viollet-le-Duc, reconstrueix els edificis tal i com van ser fets, sense adonar-nos del que és nou i del que és original. Fem venir a la ment Caracassona i ho entendrem de seguida. 

Actualment, la tendència artística dels joves escenògrafs que es formen a l’Escola d’Art d’Olot, no té res a veure amb el sentit literal de les coses. I és que per veure-ho, us convidem a venir a Olot i veure les dues instal·lacions que fan cada any per dos festivals de la ciutat: el Festival Lluèrnia (novembre) i la Mostra de Pessebres (desembre i gener). La percepció els joves en relació a l’espai dels claustres del Carme vist des de la seva contemporaneïtat, no deixa mai de sorprendre a cap visitant. Tant és així que l’any passat la instal·lació del Lluèrnia va ser premiada als prestigiosos premis FAD.