L’Indià d’Olot
Els inicis de l’Eixample Malagrida d’Olot, són amb els Indians. És el nom amb el qual es coneixen les persones, generalment que en tinguem notícies eren homes, que s’aventuraren a creuar l’Atlàntic per anar a fer fortuna econòmica a les Amèriques. Si el negoci i la seva vida prosperava, quan tornaven a casa, eren rebuts com a herois, com a Indians que havien acomplert un somni. Tanmateix si tornaven amb les mans buides o no tornaven, ni tan sols se’ls recordava. L’aventura podia tenir molts motius: esperit aventurer, motius econòmics, empresarials o perquè tocava fer-ho.
Fos com fos, Manuel de Malagrida, fill d’un notari prestigiós d’Olot, estudià a París per a formar-se com a empresari, i emigrà a Argentina. El 1887 a fundar la primera fàbrica de tabac, Cigarrillos París.
Un cop enriquit va tornar de nou al vell continent, construí una casa a Barcelona, al cor del Passeig de Gràcia i el 1916 va decidir renovar urbanísticament la zona del Pla d’en Llacs (actualment l’Eixample Malagrida d’Olot), una zona d’aiguamolls amplia que s’estén fins a la Moixina però que només afectà una part.
Manuel de Malagrida és fill il·lustre de la ciutat d’Olot per a la seva valuosa aportació i el seu retrat el trobarem entre els olotins il·lustres, a la sala de plens de l’Ajuntament d’Olot.
Un panell de l’Eixample Malagrida d’Olot al Museu de la Garrotxa
L’arquitecte municipal Joan Roca i Pinet dissenyà un eixample, fruit de les idees angleses que promovien una ciutat-jardí com a síntesis d’unir la ciutat i el camp i caracteritzada per grans cases unifamiliars envoltades de jardins, amb passejos amplis i senyorials i els diferents equipaments que tot barri ha de tenir pels ideals noucentistes: escola i biblioteca.
El planell original de l’Eixample Malagrida d’Olot el podem contemplar al Museu de la Garrotxa, a on hi veiem dues places estrellades, la Plaça Amèrica i la Plaça Espanya, que s’uneixen pel desaparegut pont de Colom, desaparegut després de la Guerra Civil, i del qual en conservem una imatge. Un urbanisme carregat de simbologia, on dos mons s’unien en la perfecció. També identifiquem la planta del Grup Escolar Malagrida, avui l’escola que porta el mateix nom i la biblioteca popular, edifici noucentista que va desaparèixer i canviat per un edifici més funcional amb el mateix però avui seu de l’Escola de Música d’Olot.
El planell és interessant perquè reprodueix amb exactitud el que avui podem caminar sobre el terreny. De tot el que es va planificar només la part frontal de la Torre Malagrida, casa de Manuel de Malagrida i avui Alberg de Joventut de la Generalitat de Catalunya, és obra de construcció recent. La resta però s’inaugurà oficialment el 26 d’octubre de 1927 presidit per Sa Majestat el Rei Alfons XII.
Un passeig evocador per l’Eixample Malagrida d’Olot
Eixample Malagrida d’Olot .
Si ens endinsem per l’Eixample Malagrida d’Olot podrem vorejar el riu Fluvià, seguint un evocador passeig arbrat i serpentejant, que podem fer tant a peu com en bicicleta a les dues bandes del riu Fluvià. Aquest itinerari també es pot fer en línia recta seguint la radial de les places, un quilòmetre de distància de punta a punta.
Pont de Colom
A l’alçada del Pont de Colom, podem girar a l’esquerre si venim del riu o bé continuar recte per la zona esportiva d’Olot fins arribar a la Plaça Amèrica presidida per l’escultura de la Rosa Serra.
Parc Nou
Seguint recte ens arribem al Parc Nou, un Jardí botànic peça clau de tot aquest urbanisme didàctic i evocador. Un parc, per estar-s’hi, passejar-hi i també aprendre, sempre dins aquesta vocació noucentista d’aprendre de l’entorn, que tant clar tenien Manuel de Malagrida i els seus coetanis. Un Jardí botànic que ens explica la flora i fauna tant particular del clima d’Olot.
Torre Malagrida
De retorn, podem visitar la Torre Malagrida, fent-li una volta a 360 graus al voltant del seu pati i travessar el Passeig de Barcelona, per contemplar l’estàtua femenina que presideix la font circular just davant els habitatges dúplex col·locats radialment. Representa la muntanya de Santa Magdalena amb un corn de l’abundància, símbol de la riquesa natural dels entorns d’Olot.
Plaça Clarà
Direcció a la Plaça Clarà, passarem pel costat d’altres cases modernistes del Passeig de Barcelona: la casa Pons i Tusquets, al costat del Restaurant La Quinta Justa o la Casa Masramon, d’estil noucentista, al costat del Museu dels Sants d’Olot.
A la Plaça Clarà, d’estil noucentista, ens endinsarem entre els frondosos arbres fins a arribar a la font central, font en forma de copa de cava invertida. Als seus voltants hi ha les precioses, àmplies i senyorials arcades laterals de la plaça, on trobareu bars i restaurants, ideals per prendre un cafè o un vermut i acabar així aquest recorregut evocador que esperem que us transporti a principis del s. XX.
–
FOTO PORTADA: ARXIU COMARCAL DE LA GARROTXA
–
