Us encanten els Gegants d’Olot i la Faràndula olotina en general? No us perdeu aquest article, on hi trobareu vídeos dels gegants d’Olot, cabeçuts i cavallets, a més a més de tots els gegants, capgrossos i bestiari dels barris d’Olot que conformen la faràndula olotina. Activitat obligatoria sobre què fer a Olot.
Hi hem afegit el calendari de dates i els llocs on veure’ls ballar. Ja no teniu excusa per descobrir Olot i els seus barris a través dels gegants i la faràndula!
La faràndula dels barris d'Olot
A Olot hi ha gegants i capgrossos a cada barri i, quan són les festes dels seus barris, surten a ballar. Un cop l’any, s’ajunten tots en la cercavila d’inici de les Festes del Tura. És per a molts el dia més esperat de l’any! Per vosaltres també?
Aneu preparant el vestit de festa major, que comença la nostra cercavila virtual! Amb en Batoies, el Cucut i la Xurruca, el Porc i el Xai, la Simforosa, el Dentetes, en Croscat i la Margarida… Hi són tots!
L’Art darrere dels Gegants
La creació d’un gegant és un procés artístic que requereix destresa, paciència i un profund respecte per la tradició. Artistes i artesans locals dediquen mesos, i fins i tot anys, a dissenyar i construir aquestes figures. Des de l’estructura interna fins a l’última pinzellada, els gegants són una veritable obra d’art ambulant.
Els Gegants d’Olot originals van ser construïts a base de guix i fang i fan al voltant de 4 metres d’altura. Diuen que Miquel Blay es va inspirar en un mosso d’una pastisseria per al baró i Celestí Devesa en una estanquera per a la ideació de la dona. Tots dos tenen un aspecte i vestimenta tradicionals amb aires romans.
Festes i Celebracions
Els Gegants d’Olot són protagonistes en moltes de les festes locals, especialment durant les Festes del Tura . Durant aquests esdeveniments, els gegants desfilen pels carrers al ritme de la música tradicional, ballant i girant en un espectacle que fascina tant a locals com a visitants.
El seu ball té dues coreografies en les quals tots dos Gegants dansen l’un amb l’altre, acostant-se i allunyant-se al ritme de la música.
Aquests esdeveniments són oberts al públic i gratuïts.
Significat i Simbolisme
Més enllà de la seva impressionant presència física, els gegants representen la memòria col·lectiva i l’orgull de la gent d’Olot. Cada figura simbolitza aspectes diferents de la cultura local, des de la seva història i llegendes fins als seus valors i esperances. En cada pas de la seva dansa, els gegants narren històries de resistència, celebració i comunitat.
Balls de la Faràndula olotina: qui balla quan?
Possiblement ja sabeu quan ballen els Gegants d’Olot, però… Quan balla el bou de Sant Ferriol? I en Batoies? I el Porc i el Xai? Per fer-ho fàcil i ajudar-vos a no perdre’us ni un sol ball de gegants, us compartim el calendari de la faràndula olotina. Estan ordenats de gener a desembre.
EN BATOIES I LES PERDIUS
1r cap de setmana de febrer. Batet de la Serra
En Batoies és el gegant de Batet i va acompanyat de les Perdius, uns capgrossos portats per nens. Surt a ballar el primer cap de setmana de Febrer, coincidint amb la Fira del Fajol — als paratges de Can Fontana, al cim de Batet.
És obra de Tavi Algueró, que el va fer l’any 2008, i representa un pagès amb una batolla a la mà. Quan l’aneu a veure ballar, ajupiu-vos si no voleu que us etzibi un cop de batolla al cap, fent giravoltes.
Podeu tenir en Batoies a casa a través del seu conte “Hi havia una vegada en Batoies de Batet”
EL GALLARUT
Diumenge de Pasqua. Barri de Les Fonts
Sabieu que el Gallarut és el basilisc més antic de Catalunya? Un basilisc és un animal pertanyent a la fantasia popular catalana que representa mig gall mig serp — surt d’un ou de serp covat per una gallina.
En la mitologia, el basilisc és un ésser fantàstic, de mirada mortífera, una bèstia estranya i perillosa, guardador de tresors. Però, no patiu, el Gallarut olotí és un encant! Dorm al Centre Cívic de les Fonts (el podeu veure a l’aparador de vidre) i surt a ballar ritualment cada any el Diumenge de Pasqua al pati del centre cívic, en el marc de les festes del barri de les Fonts.
LA CABRETA
Finals de maig i principis de juny. Cornamusam
El Cornamusam és el festival Internacional de la Cornamusa d’Olot que aquest 2021 celebra 30 anys. La Cabreta és el gegant que acompanya el festival des de fa 25 anys. És una obra de Tavi Algueró i Àngel Rigall i balla amb música de Joan Josep Mayans.
ELS GEGANTS D’OLOT
Corpus i Festes del Tura. Plaça Major
Els gegants actuals d’Olot es van fer a finals del segle XIX. Miquel Blay va ser l’escultor del Gegant; i Celestí Devesa va fer la Gegantessa. Això sí, els originals pesaven molt i per això el 1980 se’n va fer una còpia exacta dels anteriors, però menys pesats. Així, el Gegant va passar dels 90 kg als 77. I la Gegantessa del 85 kg a 67.
Quan ballen els Gegants d’Olot? Ballen per Corpus (maig-juny) i dues vegades per Festes del Tura. Sempre a la plaça Major (o “plaça dels Gegants”). I també els podeu veure a la cercavila de Festes del Tura i al Museu dels Sants (els originals).
Coneixeu la lletra de la música dels gegants d’Olot?
Per les Festes del Tura
cada any pluja segura,
per les Festes d’Olot
cada any pluja pertot.
Si no plou poc o molt
al Firal no s’hi pot anar,
si no plou poc o molt
no s’hi pot anar de pols.
O potser coneixeu aquesta altra versió de l’inici ?
Per les Festes del Tura
cada any una criatura;
per les festes d’Olot,
cada any un ninot.
EN DENTETES I ELS RATOLINETS
Principis de juny. Barri de Bonavista
Bonavista és el barri olotí que enceta la temporada de festes d’estiu. Els seus Ratolins són els primers de ballar d’una extensa llista de festes majors i festes de barris, a Olot!
El Ratolí Dentetes també està fet per Tavi Algueró i Àngel Rigall i balla pels carrers de Bonavista llançant aigua per la cua. L’acompanyen una comparsa de quatre capgrossos ratolinets.
EN CROSCAT, LA MARGARIDA I LA BISAROCA
3r cap de setmana de juny. Barri de Benavent
En Croscat i la Margarida del barri de Benavent són obra de Josep Traité. Els acompanya la Bisaroca, un mussol. Tots tres tenen mida de capgrossos i ballen al barri de Benavent, durant les festes del barri.
Al seu conte “Qui la fa, la paga!” descobrireu una bonica història amb aquests tres protagonistes.
EN JEPET I LA CISQUETA
Finals de juny. Barri del Pla de Dalt
Des del 1998, al barri del Pla de Dalt, quan són festes del barri (a finals de juny), ballen en Jepet i la Cisqueta, ben alegrement i agafats de la mà. Són dos capgrossos fets Tavi Algueró i Àngel Rigall.
GEGANTS NANS I CAVALLETS (ST CRISTÒFOR – MAS BERNAT)
Volts del 10 juliol. Barri Sant Cristòfor – Mas Bernat
La faràndula de Sant Cristòfor i Mas Bernat és ben completa: 8 cabeçuts, 6 cavallets, 2 gegants i un cap de lligamosques! Un total de 17 figures que ballen per les festes del barri, pels volts del 10 de juliol.
Els gegants han anat canviant amb els anys i els que hi ha ara són del 2007, obra de Tavi Algueró i Àngel Rigall. Els veureu ballar a la pista poliesportiva.
ELS GEGANTS DEL BARRI DE LA CAIXA
Volts del 12 de juliol. Barri de La Caixa
Els gegants del barri de la Caixa van ser elaborats per l’esplai Els Gamossinos i es van estrenar l’any 1985 amb motiu de la festa de juliol del barri. Van fer una gegantessa nova el 1990 i Lluís Aylon en va fer el gegant, el 1991. Els podreu veure ballar davant dels edificis de La Caixa, prop de l’avinguda de Barcelona i el Pont de Sant Roc.
EL DRAC, EL POLLASTRE I EL CONILL
16 i 17 de juliol. Barri del Carme
Per la festivitat de la verge del Carme (16 de juliol), surten a ballar el Drac, el Pollastre i el Conill. A la tarda, ho fan en forma de cercavila pel nucli antic d’Olot (des del Carme fins al Firal). I quan ja és ben fosc, s’encenen els petards del Drac que fan embadalir petits i grans.
El drac és un dels gegants més estimats pels olotins i un dels més antics, també! El van fer el 1928 Toribi Sala i Manuel Traité. Pertany al barri del Carme i sempre ha estat custodiat pels carmelites; de fet, uns frares en van ser els promotors.
Aquell vespre també balla el Pollastre. És a dir, el Drac i el Pollastre ballen a la plaça del Carme el dia 16 de juliol. L’endemà, dia 17, balla el Conill a la plaça del Conill — ben a prop! El Conill va acompanyat de dos conillets capgrossos, portats per nens.
LA VACA I EL TORO
Volts del 16 d’agost. Barri de Sant Roc.
La Vaca Simforosa i el Toro Ramon són els gegants del barri de Sant Roc d’Olot. Ballen per la festivitat de sant Roc, el 16 d’agost, i els acompanyen quatre vedells. Sabeu com van triar els noms d’aquests vedells? El 2019 van fer un procés participatiu a l’Escola Pública de Sant Roc i van decidir que es dirien: Lola, Blanqueta, Tosca i Tossols.
Una altra curiositat: la Vaca Simforosa va ser presentada el 1987, com la segona pubilla del barri!
GEGANTS DE PEQUÍN
2ª quinzena d‘agost, Parc de Pequín
Els gegants de Pequín són tres: el Senyor del Bigoti, la Vella i el Pallasso; i van ser creats per l’escultora Rosa Serra, el 1979. Van ser en sí mateixos una revolució de l’art geganter i representen un nou concepte de gegant. Primer, pel nombre de gegants (3) poc habitual; també per les pròpies figures que representen; i en tercer lloc, perquè poden moure els braços.
Els podeu veure ballar al Parc de Pequín, davant l’hotel La Perla, durant les festes del barri, la segona meitat d’agost.
SANTONEGRO
Finals d’agost. Plaça Pia Almoina
En Santonegro és el gegant del barri vell d’Olot, en record d’un sant negre (sant Benet de Palerm) que estava en una fornícula ja desapareguda d’una façana del nucli antic. Hi era per la devoció del primer propietari de la casa que va resar al sant per una malaltia de la qual va guarir. De fet, el negoci que hi havia a l’edifici era conegut popularment com a “Can Santo Negro”.
Balla a la plaça de la Pia Almoina, i també és obra de Tavi Algueró i Àngel Rigall (2009).
ELS CABEÇUTS I ELS CAVALLETS
Festes del Tura (volts del 8 setembre). Plaça Major
Vosaltres sou més de Cabeçuts o de Cavallets? Per Festes del Tura, la Plaça Major s’omple de gom a gom per veure’ls ballar, juntament amb els nostres estimats Gegants d’Olot.
Hi ha 9 capgrossos de Cabeçuts i 9 de Cavallets i cadascun d’ells té la seva melodia i els seus balls, ben coneguts per tothom.
Si voleu optar a ser balladors de la faràndula i portar algun dia els Cabeçuts i Cavallets d’Olot, podeu apuntar-vos a la llista d’espera a través d’aquest formulari.
CUCUT, XURRUCA, LES ÀLIGUES I EL BOU DE SANT FERRIOL
Volts del 18 setembre. Barri de Sant Ferriol
L’Àliga de Sant Ferriol és una de les figures més antigues del bestiari “farandulero”. Segons consta, al segle XVII a Olot ja hi havia una àliga en la faràndula olotina, que no se sap ben bé com era. Però ja hi era.
El que sí que sabem és que ara ballen tres figures per Sant Ferriol: l’Àliga Vella, l’Àliga Nova i el Bou.
També sabem que l’Àliga Vella tal com és avui es va presentar a l’EXPO de Barcelona 1902 i va obtenir un accèssit. L’Àliga Nova es a estrenar mig segle més tard, el 1949. Les acompanya el Bou (1981) que és el tercer de ballar a Sant Ferriol, tirant aigua per les banyes. Els veureu ballar a mitjans de setembre, als voltants de l’església de Sant Ferriol, al nucli antic d’Olot.
La Faràndula del barri de Sant Ferriol es completa amb els capgrossos d’El Cucut i la Xurruca, tan antics com l’Àliga Vella (1906), i són obra del taller Las Artes Religiosas, situat al barri de Sant Ferriol.
Sabeu d’on va sortir la inspiració per modelar El Cucut? És un ninot tret de la revista barcelonina batejada amb el mateix nom.
EL GAT DE SANT MIQUEL i ELS GEGANTS
Volts del 29 de setembre. Barri de Sant Miquel
L’any 1931, tres veïns del barri van tenir la idea de fabricar dos gegants per representar al barri de Sant Miquel. I des d’aleshores, tot i que els gegants s’han anat renovant, els han acompanyat a totes les festes i trobades.
A banda dels Gegants, la faràndula de Sant Miquel es completa amb el Gat, la figura de la penya dels Gats de Sant Miquel (feta per Josep Traité i Ramon Duran), que balla a Sant Miquel des del 1984. El podeu veure ballar per Festes del Tura i per les Festes de Sant Miquel, a finals de setembre.
GEGANTS DE SANT FRANCESC
Principis d’octubre. Plaça Sant Francesc
Els gegants de Sant Francesc ballen a la festa del barri, a principis d’octubre. Són dues figures d’uns pagesos simpàtics, renovats el 1979 per Glòria Tané.
EL PORC I EL XAI
Esdeveniments AOAPIX. Plaça Campdenmàs
El Porc i El Xai és un dels gegants més estimats per la mainada olotina, possiblement perquè ruixa a tothom i perquè no es perd ni una festa!
És la figura de l’Associació Cultural i Recreativa d’Olotins Amics del Porc i del Xai (AOAPIX). Un gegant de grans dimensions que representa un porc vestit de carnisser amb un xai a coll que tira aigua per la boca.
L’acompanya una comparsa d’homes també disfressats de carnissers. No us perdeu el conte de El Porc i El Xai.
La seva plaça de ball és la plaça de Campdenmàs. Hi balla dues vegades per Festes del Tura. També ha ballat per la Fira de l’Embotit que es celebra a Olot a mitjans de març, i en d’altres esdeveniments de l’AOAPIX com el Mercat de la Joguina (1er cap de setmana d’octubre)
Una curiositat: l’encàrrec que va fer l’AOAPIX a l’Àngel Rigall i en Tavi Algueró era que fos un gegantó fàcil de portar i que el poguessin entrar als bars; però com que era el primer gegant que feien, se’ls hi va anar de les mans i va quedar un pèl gran! Ni més ni menys que 83 kg, sis quilos més que el propi Gegant d’Olot!
Descobriu la llegenda darrere el Porc i el Xai amb el seu conte!
LA FADA GRIDA
Esdeveniments Escola Malagrida
La Fada Grida és el primer gegant que prové d’una escola pública d’Olot: l’Escola Malagrida. Es va fer el 2014, per en Tavi Algueró i l’Àngel Rigall. Com potser sabeu, l’Escola Malagrida sempre ha estat molt vinculada a l’Escola Municipal de Música, i en aquest cas, la melodia del ball de la Fada Grida també! Va ser composta per l’Escola de Música, a partir d’una composició que surt en un llibre antic de l’escola.
Un any més tard, es van crear quatre capgrossos que acompanyen la Fada Grida en els seus balls. Són quatre follets que representen els elements de la natura: terra, foc, aire i aigua. Els van fer els alumnes de 5è de Primària.
EL GEGANT CLAM
Esdeveniments Penya Almogàvers
El gegant Clam és una figura de grans proporcions de la penya blaugrana Almogàvers Garrotxins. El reconeixereu perquè porta una bandera del Barça i una senyera. Es va fer el 2008, també obra de Tavi Algueró i Àngel Rigall.
EL NEN DE RIALLES
Esdeveniments Rialles
El Nen de Rialles és el gegant infantil més gran que hi ha a Olot! Surt a ballar en alguns espectacles organitzats per Rialles, com per exemple, la festa de final de curs, el mes de juny.
Va ser fet per Tavi Algueró i Àngel Rigall l’any 1999. Després, David Ventura va elaborar uns sols petits, que li fan d’acompanyants.
El Nen de Rialles és el protagonista d’un altre conte de la faràndula que explica com un nen volia convertir-se en gegant.
EN TIM
Esdeveniments de la Faràndula Racing Team
En Tim és el gegant més recent de la Faràndula, presentat per les Festes del Tura 2021, amb el Clam i el Porc i el Xai com a padrins. És el gegant de la Faràndula Racing Team i té la forma d’un arlequí. Fa 3 metres i del seu vestit pengen 99 escallarings.
Té un aspecte més divertit i esbojarrat que els altres (i fins i tot treu la llengua!) perquè és un gegant pensat per agradar als joves. Per això, en Tim serà un gegant més nocturn que diürn, seguint els horaris dels adolescents i joves olotins.
Tot i que per motius de les restriccions del Covid va fer el primer ball sol a la plaça Major, està previst que en Tim balli al mig d’una gran rotllana de gent.
foto: TurismeGarrotxa.com
On comprar coses dels Gegants a Olot?
Mentre espereu que comenci el primer ball, us animem a fer aquest itinerari a peu per Olot dels Gegants i la Faràndula.
També els trobareu estampats en samarretes, dessuadores, contes, tasses i pitets, puzzles, retallables, entre d’altres! A la i_Botiga (dins l’Oficina de Turisme i compra online) trobareu un piló d’accessoris dels gegants d’Olot i la faràndula.
Coneixes bé la Faràndula olotina?
Ets dels que no es perd cap ball ni cap festa major? Demostra que a casa vostra sou els que més en sabeu de gegants, responent correctament el nostre test de 15 preguntes dels Gegants i la Faràndula!
Orígens dels Gegants
La tradició dels Gegants és una part integral de les festivitats catalanes, amb arrels que es remunten a l’Edat mitjana. Cada Gegant representa figures històriques o mitològiques importants per a la comunitat, narrant així la rica història de la ciutat a través de la seva presència en esdeveniments i celebracions.
A Olot, els Gegants actuals daten del segle passat (s. XIX) i van ser ideats per Miquel Blay i Celestí Devesa. Van agradar tant a la comunitat que es van construir uns idèntics que pesen menys: el Gegant va passar de pesar 90 kg a 77, i la Gegantessa, de 85 kg a 67. Els originals es conserven en el Museu de la Garrotxa.
