Dolce far niente: no és fer una migdiada; és una mica més profund. L’art de no fer res, consisteix a deixar de banda el ritme quotidià del dia a dia, siguin quines siguin les activitats, i dedicar un temps a deixar-se vagarejar en un estat de fluïdesa present, cosa que resulta, inevitablement, en la possibilitat d’experimentar sensacions fugaces de felicitat.
Dolce far niente: la filosofia italiana dedicada al plaer de no fer res.
És l’acte d’apropar la mirada a la vida, de deixar-nos portar pel “tempo” intern; el ritme, que es presta, a descobrir, l’encant, que té, la simplicitat. I ens obre, inevitablement, un estat de gaudi.
Quedem per no fer res?
Sortir a fer un passeig o treure el cap pel balcó. Deixar passar la vida, seure en un cafè i veure les persones que caminen pel carrer, tombar-se a l’herba a mirar els núvols. Contemplar les fulles quan cauen o la llum que les travessa…
Hi ha un munt de llocs tranquils a Olot on podem practicar el “dolce far niente”, nosaltres te n’expliquem uns quants! I vosaltres? Teniu un lloc preferit per anar a no fer res?
La felicitat de no fer res
Llocs on parar-nos a veure passar la vida.
Pujar al Volcà Montsacopa i deixar descansar la mirada lliurement, per l’obertura que permet mirar un paisatge des de l’altura. Fins i tot, repenjar-nos a les baranes de les torres de vigia del s. XIX i resseguir les muntanyes amb els ulls, amb els dits, amb el cos. I tombar-nos a l’herba del cràter o en un banc, per contemplar el cel i tancar els ulls per escoltar el ritme de la nostra respiració quan parem.
Perdre’ns pel barri de Montolivet fins a trobar un mini placeta amb barana, la qual està literalment sobre un teulat, i ens regala la vista d’ocell. El lloc on podríem haver anat d’adolescents per veure els focs artificials de les Festes del Tura. L’altre punt de vista, cosa que ens permet mirar la “postal” d’Olot amb Sant Francesc incorporat, la que ens deixa veure el ritme de cotxes i persones, a tanta distància, que el moviment de la ciutat es converteix en una dansa silenciosa que va de la mà del passar del temps.
I és que, cada pont que travessa el riu Fluvià podria convertir-se en un lloc especial on deixar perdre la mirada en el baixar de l’aigua, el xiu-xiu dels ocells…
Les baranes amb perspectiva i altitud són espais perfectes on deixar descansar tot el pes del dia. Ens regalen el moment on tot queda suspès en l’aire.
Regalem-nos l’estat present de que tot quedi flotant per uns moments!
Que dolç és no fer res! “Dolce far niente”. Olot està ple de llocs bonics i tranquils on practicar!
Deixar que la tipografia, la paraula, el paper, la imatge o el color, ens guiïn.
I qui diu que deixar descansar els ulls en un llibre il·lustrat o en una novel·la, o deixar viatjar la mirada per una estanteria de llibres, no és una activitat que si li donem el temps que es mereix, es pot convertir en un viatge meravellós i fantàstic?
Podeu visitar la llibreria Drac i la llibreria Isop, cada una amb la seva particular literatura de presentar les novel·les, els autors, els viatges, les pàgines i els temes. I és que, a qui se li para la mirada a un aparador de llibres, també se li para el temps a dins la llibreria. O a dins la biblioteca! I sí, també us convidem a passejar per la biblioteca, tant per dins com per fora, a fora trobareu sempre alguna exposició interessant a les finestres i a dins, hi ha tot un món per descobrir, un lloc meravellós, un altre lloc d’aquests per a practicar l’art de no fer res amb tota la família!
Totes tres estan en una quadratura triangular i propera, entre una i l’altra, hi ha infinits horitzons per descansar la mirada i deixar-se portar per al moment. El millor per triangular amb els llibres és la naturalesa, els aparadors i les persones. Els carrers i les gammes de colors, així com algun pom antic de porta, les escultures que es troben pel camí i el vol, d’algun ocell de ciutat.
Espais singulars i llocs tranquils a Olot on deixar-nos guiar per a tots els sentits i veure passar la vida.
La plaça Clarà amb el soroll de l’aigua al bell mig del jardí, la olor de xurros, a infusions, a cafè, a entrepans calents. Els colors i el moviment de les persones, els nens, els cotxes, el quiosc… Des de qualsevol dels angles de la Plaça que escollim se’ns obrirà tot un món des d’on veure passar la vida.
I no gaire lluny, la plaça Catalunya, amb les seves terrasses i el seu sol i la seva xemeneia antiga, amb els vianants travessant-la per diferents interseccions. Es converteix en un altre lloc tranquil d’Olot on practicar l’art de no fer res.
Arribats a aquest punt, amb l’actitud del “dolce far niente” quasi a qualsevol lloc, o en qualsevol cosa, podem perdre’ns-hi, per trobar-nos de nou.
Podem perdre’ns contemplant els pètals d’una flor diminuta o el paisatge dels arbres, de la gent, del riu, del cel, dels edificis, de l’art de les façanes o d’escoltar amb calma, la conversa amb un amic, o amiga.
Entrar a la tassa del cafè o de la infusió i trobar-hi tot un món. Descobrir com cau la llum damunt del terra, la textura del jersei, o l’olor que fa l’aire al matí.
La dolçor de no fer res, és un canvi de velocitat i de mirada.
Podem quedar per posar en pràctica el “dolce far niente” en llocs tranquils d’Olot o el podem incorporar en moments concrets en el nostre dia a dia.
Donar-li un espai de parada, d’observació, de zero expectatives, on no cal fer res més que estar, pot ser un acte de retornar al centre, a la respiració, a l’escolta; fins i tot, pot no tenir cap objectiu i deixar que la fluïdesa del present ens guiï el viatge.
I per tu, quins serien els millors llocs tranquils d’Olot on gaudir del dolce far niente?
Quin és el teu plaer de no fer res?
Deixa’l escrit a la llista i seguim, col·lectivament,
investigant el màgic art de no fer res.
