Vols descobrir el riu Fluvià a Olot i tots els llocs fantàstics que l’envolten? Et proposem una passejada a peu, senzilla i apta per a tota la família. Durant la passejada gaudiràs de l’ombra dels plataners del passeig de Sant Roc, descobriràs el Tossols Basil, els boscos que envolten el Fluvià i les mítiques Fonts de Sant Roc d’Olot.
És una ruta circular, així que pots començar-la on vulguis. Nosaltres et proposem que iniciïs la passejada al passeig de Sant Roc.
És una ruta ideal per fer a l’estiu o època de calor, ja que hi trobareu molta ombra i estareu a la fresca. Si feu la ruta la primavera o a la tardor, gaudireu dels arbres plens de fulles i dels colors de la natura.
El passeig de Sant Roc amunt
Comencem la passejada enmig dels plataners en fila índia del llarguíssim passeig de Sant Roc. Són de finals del segle XIX i contrasten amb el serpenteig del tram de bicicleta que prové del barri dels Desemparats, just al peu del volcà Montolivet. Els camps del davant, alguns avui convertits en horts urbans, es reparteixen entre les antigues fàbriques avui ja
tancades, com “la Granja” a on hi havia hagut la fàbrica de jerseis Privata.
Seguint aquest tram del Fluvià, en sentit contrari, veurem com el cabal del riu és a tocar del passeig.
Si ens enfilem direcció Tossols-Basil i la muntanya Pelada, passarem pel costat del Molí de St. Roc, avui habitat i que encara conserva la mola i tot el mecanisme d’un molí fariner. Els seus amos el conserven amb autèntica devoció. Si ens hi fixem està just a l’alçada de la resclosa de St. Roc.
El canal que porta l’aigua al molí va pel costat, es col·loca sota l’edifici, amb la pressió mou la roda i aquesta la mola que molt el gra. Un mecanisme senzill però intel·ligent per a moldre des de temps remots el blat de moro per fer-ne farina. Com ja deia Ramon Llull “lo aiga fa moure la mola i la mola lo molí”, amb una senzillesa aclaparadora i sostenible!.
Els boscos que envolten el Fluvià
Si continuem camí amunt, passarem per l’àrea de bany dels Tossols, com veurem a les fotografies, temps passats hi passejaven amb barques i era zona de bany. Els pavellons de bany del Tossols Basil són una obra d’arquitectura moderna, feta pels reconeguts RCR a Olot.
Continuant camí amunt, arribarem a la passera on abans de l’aiguat del 1940 hi havia hagut el pont del Collell i que l’aiguat destruí. Podeu passar a l’altre costat i enfilar el camí de tornada cap a les Fonts de Sant Roc.
A l’altra banda del riu hi trobarem la font de la Puda, una font que no sempre raja, però que té el seu encant. El bosc que voreja el Fluvià és un bosc de ribera, característic per la seva humitat, pel canvi tèrmic de primera hora del matí i del migdia, i per acollir unes espècies d’arbres, plantes i animals molt particulars, com són el vern i el salze o el sanguinyol, un arbust com l’avellaner. També són molt peculiars els lliris d’aigua.
Aquest bosc s’ha de mantenir per tal de conservar les plantes autòctones i eliminar la vegetació al·lòctona i exòtica, com per exemple les acàcies o el freixe o auró americà.
Les fonts de Sant Roc, unes fonts literàries
Després d’una tranquil·la i serena estona de passejada enmig del bosc, i aquest cop amb el riu Fluvià a la vostra esquerra, tornareu a passar la resclosa de Sant Roc, veureu el Molí des de l’altra banda i finalment arribareu a les Fonts de Sant Roc.
Les Fonts són un lloc idíl·lic per passar una tarda d’estiu a Olot perquè és un lloc molt fresc. La mainada podrà córrer lliurement i els grans gaudirem d’un paisatge fenomenal, en un dels indrets més bonics d’Olot.
No hi ha escriptor que no hagi escrit i s’hagi inspirat a les Fonts de Sant Roc.
Berga i Boix hi descriu els aplecs a l’ermita de St. Roc i les ballades de sardanes:
[…] Les ballades es fan a baix a la vora de la font principal, la gran rodona s’omple de pagesos, les barretines hi bullen, pels racons del passeig s’hi formen diferents cèrcols, tots ballen sardanes. Entre uns i altres comencen a aixecar-hi una polseguera que sembla una broma baixa, els encontorns de la font s’omplen d’espectadors, les escalinates de la capella, de les parets dels voltants, des del pont fins a l’església, tot és ple, no es pot passar enlloc. En els hostals del veïnat no s’hi entenen de feina, a les vores del Fluvià, al cim dels marges, a sota dels arbres, pertot on hi ha un raconet desembarrassat, allà s’instal·len famílies, colles de tranquils, grups de forasters. […]
A la font de Sant Roc hi ha un plafó enrajolat. Apareix el Sant gràcies al qual va salvar Olot de la pesta borbònica. La seva festa és el 16 d’agost.
Joan Maragall, retrata les trobades de les dones, quan anaven a rentar la roba a mà a baix el riu:
[…] Jo m’estava assegut en aquell pedrís que volta la plaça, a l’ombra, davant la font, i mirava a baix les dones com rentaven en la corrent de l’aigua.
Era cap al migdia. A sota mateix d’on jo era hi rentava una dona grossa que picava amb molt aire, i a cada punt, amb una veu forta, escridassava als tres o quatre de mainada que li anaven al voltant fent maleses i posant-se en perill de mort a cada moment.
Unes criatures totes vestides de blanc, senyores, baixaven de la font al pas de l’aigua, i tot seguit darrere d’elles l’acompanyanta, ja d’edat, amb cabells blancs, que s’assentà al peu d’un arbre vora d’on rentava la dona. Començaren a parlar-se; però jo, de moment, no vaig escoltar la conversa; i el cert és que amb el soroll de l’aigua, només sentia la veu, de si tan sonora, de la dona que rentava, que sense esforçar-la gens ja vibrava i s’entenia; mentre que de l’altra, que s’estava d’esquena a mi, jo no n’entenia res. […]
Aquests i d’altres escrits han estat recollits per la Càtedra de Patrimoni Literari Universitat de Girona. Institut de Llengua i Cultura Catalanes, en el seu mapa literari de les terres gironines. Una gran obra de referència si us agrada contemplar el paisatge amb ulls literaris.
